A LA RECERCA DEL MATERIAL IDEAL

La fabricació d’avions va començar amb l'alumini i ha arribat a la fibra de carboni. Fa quatre dècades, els avions es construïen gairebé totalment amb materials metàl·lics, principalment alumini i titani. Al final dels anys 70, es van començar a dissenyar elements d'estructura primària en materials compostos, principalment fibra de carboni, al principi superfícies de comandament, flaps, i portes de tren. Des de llavors, el sector ha avançat molt. En els avions actuals, la fibra de carboni és l'element més utilitzat per la seva estructura. l format per fibres de 50-10 micres de diàmetre, compost principalment d'àtoms de carboni. Els àtoms de carboni estan units entre si en cristalls que són més o menys alineats en paral·lel a l'eix longitudinal de la fibra. L'alineació de vidre fa la fibra d'alta resistència en funció del volum. Diversos milers de fibres de carboni estan trenats per formar un fil, que pot ser utilitzat per si mateix o teixit en una tela.

La fibra de carboni és un material ideal per fabricar un avió, els paràmetres més importants són l'alta resistència (o rigidesa) específica, la vida a fatiga, la tolerància al dany, la susceptibilitat a corrosió, la temperatura de treball i el comportament en cas d' foc.

Les propietats de les fibres de carboni podríem dir que són:

➢ Molt elevada resistència mecànica, amb un mòdul d'elasticitat elevat.

➢ Resistència a agents externs.

➢ Gran capacitat d'aïllament tèrmic.

➢ Resistència a les variacions de temperatura, conservant la seva forma, només si

s'utilitza matriu termoestable.

➢ La densitat de la fibra de carboni és de 1.750 kg / m3.

➢ És conductor elèctric i de baixa conductivitat tèrmica.